Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla Vaga de fam pels drets lingüístics

Aquest article s'ha publicat a la revista Ressò núm. 222.

Aquesta vegada m’han donat una agradable sorpresa que s’agraeix en temps de crisi, de retallades i d’haver de sofrir un govern que ens vol privar dels drets lingüístics més elementals. Un dels dies que he anat a visitar en Jaume Bonet, persona que pertany a Jubilats per Mallorca, associació a la qual també tinc l’orgull de pertànyer, em varen comunicar que hi havia anat una joveneta ben espavilada i ben garrida que m’havia deixat un paquetet per a mi. Vaig obrir el paquet i hi vaig trobar la gravació d’una xerrada d’en Pere qualsevol i la seva filla, perquè aquesta havia visitat en Jaume Bonet. Després de la primera visita havia tingut la conversa amb son pare i a la segona visita havia deixat la gravació, que és la següent:

- Mon pare, he anat a visitar en Jaume Bonet.

- Qui és en Jaume Bonet?

- Mon pare, que no llegiu el diari? Ha sortit unes quantes vegades.

- No em sona gens aquest nom.

- Doncs, ja sé quin diari llegiu. Un que li interessa que no circulin segons quines notícies. Un que tergiversa les que publica.

- Per a mi és un diari com els altres, però encara no m’has dit qui és aquesta persona que has anat a veure.

- He anat a veure en Jaume Bonet, que és una persona que ja fa més de dues setmanes que fa vaga de fam per la llengua, perquè els que comanden el teu partit no continuïn amb la seva política d’extermini de la llengua.

- Ara que ho dius havia sentit a dir cosa, però no li havia donat importància.

- És una llàstima, perquè aquesta persona es juga la vida perquè la teva llengua i la del nostre poble pugui seguir subsistint.

- No crec que la llengua estigui gens en perill, filla meva.

- Pare, mira que cavil·les poc! No saps que el Govern pretén fer una Llei que autoritzi a fer feina a la funció pública sense haver de conèixer el català?

- Això sí que ho he llegit. He llegit que convertien la llengua d’aquí, la que tu dius catalana, en un mèrit i no en un requisit, perquè així la gent l’estimarà. La gent no vol que li imposin cap llengua.

- Estàs segur del que dius, pare? O no s’imposa el castellà o espanyol?

- Bé, però això és la llengua d’Espanya.

- Ja hi tornam a ser! La nostra llengua, la que em vares ensenyar a partir del dia que vaig néixer, no és espanyola? Ja saps que és d’aquesta manera que vaig arribar a saber, que jo no era espanyola i que, per tant, això no és Espanya. El teu argument és molt perillós i és l’argument del PP.

- Bé, però no passa res si no s’exigeix el català als funcionaris. La llengua la continuarem parlant nosaltres.

- Pare, si es lleva l’obligatorietat de necessitar el català per esser policies, bombers, administratius, etc., quan anem a arreglar papers ningú no ens entendrà i no la podrem parlar, i a més, totes les persones que no són d’aquí no la voldran aprendre, si no serveix per a res.

- La situació és tan greu com tu la planteges?

- És clar i per això, perquè quedin les disposicions legals tal i com han estat fins ara, i que no eren d’allò millor, que encara ens provocaven molts de conflictes lingüístics, per això, en Jaume Bonet està fent una vaga de fam, perquè espera que hi hagi parlamentaris del PP, que vulguin votar en consciència, és a dir, que no votin aquest canvi de lleis, que no aprovin la nova llei lingüicida.

- Trobes que si s’aprova aquesta llei, la supervivència de la nostra llengua està en perill?

- I tant! Si s’aprova aquesta llei i no hi ha un canvi en el Govern en pròximes eleccions, a la nostra llengua, con tu dius, no li queden més de dues generacions de vida.

- Si és tan greu, segur que hi haurà parlamentaris del PP que faran un pensament.

- Si no el fan, l’haureu de fer persones com tu a les properes eleccions. Treure defora del poder persones que no soluciones la crisi, que la volen fer pagar a la classe treballadora i a la que està a l’atur, i que a més, ens volen prendre la personalitat com a poble.

- No crec que la cosa sigui tan greu, però per si de cas estaré més atent a les notícies que surtin sobre el tema. I si tornes a visitar en Jaume Bonet, dóna-li ànims de part meva.